Punts de sortida de les Cronoescalades Cap de Creus - Llançà

Seguint amb les presentacions dels quatre municipis que formen part de la primera lligueta de Cronoescalades Cap de Creus, avui us volem parlar del poble de Llançà.

Llançà rebrà la quarta i ultima prova de la lligueta, amb un recorregut molt dur i exigent de 8km i 900m D+. La sortida serà a les 19h45 des del pavelló de Llançà.

Descarrega el track de la cursa aquí

Prop d’on s’aixeca avui la vila de Llançà, s’emplaçava l’antiga ciutat de Deciana, fundada l’any 218 a.C., propera a la via romana que en el Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels colls de la Massana i el Portús. Després de la destrucció d’Empúries, per Hasting i els seus normands, l’any 862, els habitants de les costes de l’Empordà per por de les incursions dels pirates sarracens, es desplacen de la costa cap a l’interior, i així la Vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però quasi totalment amagada.

En els pergamins del segle X de Sant Pere de Rodes, s’anomena sovint el nom de Vall Lanciana o Vall Lanciani, que recorda el vell nom de Deciana, del qual es creu que va derivar l’actual Llançà.

A la primavera de 1344, Ramon Berenguer, segon comte d’Empúries de la segona dinastia, es va revoltar contra el rei d’Aragó, Pere IV. El comte va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que defensaven el monarca. Inesperadament, Pere IV es va presentar a Figueres i va processar el comte d’Empúries, atorgant-li finalment el perdó gràcies als precs familiars.

El 1659, data de la Pau del Pirineus, els francesos reclamen Llançà, i pretenen posar la frontera en el cap de Creus, però després es va acordar passar-la al cap de Cervera.

A mitjan del segle XVIII, sota l’advocació de Sant Vicenç, es va construir l’actual temple parroquial sobre restes d’una vella església romànica que des de l’any 974 pertanyia a la jurisdicció de l’Abat de Sant Pere de Rodes.

El 1870 es va plantar l’Arbre de la Llibertat per expressar el sentit democràtic de la vila.

El casc antic es va organitzar a l’entorn de l’església parroquial i estava delimitat per tres carrers: Dins la Vila, Major i Església. Al Port de Llançà hi havia cases velles de pescadors que han estat reformades i, actualment, ha esdevingut centre turístic i residencial.

Els anys 60, el turisme va significar un creixement urbà i demogràfic que va provocar la dinamització i transformació del municipi. La gent de l’època va començar a dedicar-se a uns oficis nous, més atractius i amb possibilitat de fer diners: comerciants, cambrers, constructors, etc.